la ximeneia, violi, venecia

momes per l'adaptacio a un espai d'incertesa, canvis constants, perpetuan l'inaccio, la melancolia al cor, i un cos cançats.

nomes per l'oblit d'allo que no hi es, inquiet i calmat, pensament estatic, sensacio de tristeza, i sense moviment.

nomes per començar i respirar profunt, perdent la conciencia tancat al ulls, adormilat, escoltant.

enyorant i sense escalfor, 

nomes per la solitud deijarta anar,de quietut calma, vuidad de voluntat pendent d'un pensament, reaccions del record, fascinats per la foscor, mentint amb la mirada desitjant un dubte, concient i cansat.

equilibrant irreverencia i respecte,

transformant la tradicio.

innovant la sobrietat.

la participacio creativa fuixint de la mediocritat consumiste.

protector del talentclasic impulsant la rauxa inspiradora, i sobre tot, festeixant la cerimonia de la cultura.