Inefable sensibilitat, l'encant i el tormen dels nostres anys vuits, inmensaconciencia d'una naturaleza que tot arreu es manifesta, i la seva imprenetable i unnimoda passió, la indiferencia, la saviesa abançada bulultosa llibertat.
Totes les necessitats i dolors profuns que un cor mortal pot soportar. Vaig sentir, vaig patir, aquella memorable nit.
Vaig donar un sorpas pas cap l'edat de la debilitat, vaig empasar-me deu anys de la meva vida.
Sento i existeixo per ser consumit per els dessitjos ingobernables, per veure la seducció d'un mont fastantics, per comtemplar el seu horror voluntuos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario